Sant Esteve de Llémena

  • Església de Sant Esteve del Llémena

    L’església de Sant Esteve de Llémena s’alça al cim d’un petit turó prop de la riera del Llémena, a uns 600 m del nucli de Sant Esteve, dins el terme municipal de Sant Aniol de Finestres.

    Les dades relatives a la parròquia són reduïdes, tot i que la seva advocació a un dels primers màrtirs del cristianisme fa plausible que el culte cristià a la zona d’època tardo-antiga. La primera data concreta és que ja existia l’any 1056, però no cal menystenir la possibilitat que s’hi alcés una construcció preromànica o se li afegí, en una data indeterminada dels segles XI o XII, un nou edifici ja d’estil romànic. Devia ser una petita construcció d’una única nau o dues, amb voltà de canó, campanar de cadireta i absis semicircular, que es degué mantenir en funcionament fins ben entrat el segle XV, quan es veié afectat pels terratrèmols dels anys 1427-28. En concret, tenim constància per la visita pastoral de l’any 1432 que aquest quedà totalment enderrocat a conseqüència dels recents moviments sísmics, el que va obligar a ordenar la seva reparació i coberta de l’edifici. Es té constància que l’any 1462, els pintors gironins Miquel Rovira i Ramon Solà pactaren finalitzar els retaules de l’església.

    Al llarg dels segles XVI i XVII el temple degué esdevenir petit a causa de l’important creixement demogràfic de la zona. Alhora, sorgiren noves devocions, com la de Santa Magdalena i la del Roser, el que va fer que l’església s’hagués d’ampliar al llarg del segle XVII. En primer lloc, a mitjan segle, s’obrí el mur sud de l’edifici i posteriorment el nord, conformant un edifici de planta de creu llatina (actuals capelles del Roser i Sant Pere i, poc després, ja al segle XVIII, s’obriren dues capelles més als peus de la nau, de forma que l’edifici adquirí una planta basilical, amb una teulada a doble vessant, que estava situada a un nivell inferior a l’actual. En concret, a les visites pastorals dels anys 1747, 1758 i 1776 s’esmenta clarament que a més de l’altar principal, hi havia quatre de secundaris advocats respectivament a Santa Magdalena, al Sant Crist ( amb una suposada espina de la corona de Jesús com a relíquia), al Roser i a Sant Antoni de Pàdua. L’any 1750 es reformà la portalada com denota la data inscrita a la llinda d’entrada. Quan al campanar, tot i que no tenim dades concretes, cal suposar que fou transformat també durant aquestes dates d’un de cadireta a un altre de torre, raó per la qual calgué fer algunes obres de condicionament, amb la construcció d’uns grans reforços d’obra per descarregar la volta apuntada del pes extra que això li suposava i desviar les pressions a les arcades de les capelles laterals.

    Pel que fa a l’actual porxo, aquest es bastí entorn de l’any 1791 i al tombant de segle es feren les darreres obres de les quals es tenen constància, i on, a l’intervenir-hi diversos membres de la comunitat, reberen permís per disposar de banc propi a l’església.

    L’edifici ha sobreviscut a la darrera guerra civil sense patir importants danys estructurals, però no el seu mobiliari litúrgic, prova d’això, és que un cop acabat el conflicte, les despeses de restauració s’adreçaren majoritàriament a recuperar aquest mobiliari, mentre que les quantitats invertides en la reparació de l’edifici foren ínfimes.

    Actualment, s’està duent a terme obres de conservació i restauració de les pintures murals, eliminant les capes de recobriment que les tapaven.

    Podeu trobar més informació del municipi al web de Turisme Sant Aniol

  • Ermita de Sant Cebrià

    Ermita situada damunt un pujolet des d’on es domina Sant Esteve de Llémena i quasi tota la vall.

    El temple és una construcció de carreus poc tallats, d’una sola nau i absis semicircular al costat de llevant, amb una petita finestra espitllerada a la part central. La porta d’ingrés és al costat de ponent i damunt d’ella s’aixeca el campanar d’espadanya, de doble obertura.

    Un cop l’any s’organitza una pujada popular per penjar una senyera a una roca propera, que es pot veure des de tot el nucli de Sant Esteve i la seva vall.

    Podeu trobar més informació del municipi al web de Turisme Sant Aniol

  • Capella de Bell-lloc de Llémena

    Santuari dedicat a la Mare de Déu.

    La porta d’accés és d’arc de mig punt dovellat. Teulada a dos vessants, amb el carener perpendicular a la porta.

    El campanar d’espadanya és de doble obertura i s’asseu sobre la façana que donava accés a la capella. Actualment es troba en estat de ruïna.

    Podeu trobar més informació del municipi al web de Turisme Sant Aniol

  • Pont vell de l'església de Sant Esteve

    Aquesta construcció està inscrita dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el nom “Pont” del municipi de “Sant Aniol de Finestres”.

    A 600 metres del nucli de Sant Esteve aigües avall seguint el curs de la Llémena, s’hi troba el pont vell de l’Església, una construcció que data de l’any 1885 -tal com consta a una pedra que hi ha en el marge dret del pont amb la inscripció: “1885, fet per subscripció del rector i els veïns de Sant Esteve”-, que connecta el veïnat de l’Església amb la carretera actual de Girona.

    Com és corrent en altres ponts anteriors al segle XX, la tipologia estructural és la d’un pont-arc rebaixat, en aquest cas de 12 metres de llum i 2,10 metres d’amplada, amb timpans massissos de parets de carreus i plens de material granular.

    La rasant de l’arc queda lleugerament elevada respecte dels terrenys adjacents i situada aproximadament a 7 metres del fons de la llera, proporciona un bon resguard hidràulic enfront de les sobtades i fortes avingudes d’un riu com és el cas de la Llémena.

    Recentment, s’ha restaurat per restituir-hi les baranes originals del pont, que eren formades per la prolongació vertical dels mateixos paraments laterals que formen els timpans i que es recolzen en les voreres de l’arc, ja que amb la incipient motorització de les explotacions agrícoles i ramaderes entre les dues bandes del riu, i atesa la limitació d’amplada neta (1,60 aproximadament aleshores), es van enderrocar els ampits originals de pedra, substituint-los per una barana de tubs circulars d’acer encastats als paraments laterals, obtenint l’augment de l’amplada neta fins a l’entorn de 2 metres, que amb el temps es van anar deformant i deslluint la imatge del pont.

    Podeu trobar més informació del municipi al web de Turisme de Sant Aniol